Shakuhachi

Shakuhachi

Tipus	fue (en) , open single notch flutes with fingerholes (en) , bamboo flute (en) i flauta terminalment bufada
Classificació Hornbostel-Sachs	421.111.12
Originari de	Japó

El shakuhachi (尺八, , しゃくはち^?) nom que prové d'ishaku hasun (1 shaku 8 sun, en referència a la mesura 1,8 de l'antiga unitat de longitud shaku) és una flauta japonesa construïda de bambú, tocada en vertical (com una flauta dolça, malgrat que aquest no es posa dins la boca).^[1] Aquesta unitat de mesura, el shaku, equival a 30.3 cm i 1 sun una dècima part), el número així indica una longitud que correspon a 54.5 centímetres però el nom que aplica com a tal als instruments amb diferents longituds, que poden variar entre 1.4 i 3.7 shaku (des de 40 centímetres fins més d'un metre de llargada aproximadament). Com més llarg és el shakuhachi, més greu és el so.^[2][3]

Malgrat que amb els cinc forats per a digitar es produeix una escala pentatònica menor, l'intèrpret és capaç de produir tots els sons d'una escala XXXX (i encara intèrvals microtonals) mitjançant cobertures parcials, canvis en l'embocadura i modificacions en la distància entre els seus llavis i l'extrem superior de l'instrument (utaguchi), tècniques anomenades meri i kari (dependent del cas).

El shakuhachi permet un rang de dues octaves completes (la més greu es diu otsu i la més aguda kan) i una tercera octava incompleta (dai-kan). Les diferents octaves s'aconsegueixen mitjançant subtils variacions en l'emissió d'aire i l'embocadura.